#04 | Coneix a Cris Palomo

Cristina Palomo, trailrunner espanyola, ens explica una mica més sobre els seus inicis i sobre com l’esport ha transformat la seva vida. Ha participat recentment a tres carreres de Snowrunning a nivell nacional, i només està en el món del trail des del 2019. Una història que ens motiva a seguir millorant per aconseguir allò que ens proposem.

Explica’ns una mica sobre tu...

Em dic Cristina Palomo, sóc de Toledo i sóc corredora de muntanya. A part de córrer per la muntanya, m’encanta el mar, llegir, la música, els animals: tot allò relacionat amb la naturalesa. També m’apassiona viatjar i conèixer nous llocs. Em considero una persona molt sociable, m’encanta conèixer gent nova i compartir experiències, sobretot amb gent a qui li apassioni la muntanya tant com a mi.

Vas començar a córrer fa poc, i en poc temps s’ha convertit en una passió i en el teu dia a dia. Què et va motivar a començar a córrer?

Vaig començar a córrer el 2017, i estic en el món del etrail des del 2019. Vaig anar a viure a Màlaga i allà vaig començar a córrer, amb l’única intenció de desconnectar una mica en el temps lliure que tenia. Com heu dit, es va convertir en la meva passió i ara és imprescindible en el meu dia a dia.

Què t’aporta el running personalment? S’ha convertit en una forma de viure per a tu?

El running m’aporta llibertat, capacitat de superació, disciplina... També m’ensenya moltíssims valors com la constància i la confiança en mi mateixa. Les coses s’aconsegueixen quan es treballen i quan creus en tu. Ara, més que el running, la muntanya s’ha convertit en el meu dia a dia. A la muntanya és on he estat capaç de treure’m de cop moltes pors i m’ha fet sentir més poderosa.

Córrer per la muntanya és una forma de vida que va més enllà de només córrer... Per a mi, significa estar connectada amb la naturalesa. No canviaria per res les petites coses que m’aporta córrer per aquests llocs tan meravellosos o arribar a una cima. És una forma de vida que m’agradaria conservar per sempre, poder estar en moviment per les muntanyes, ja sigui corrent, caminant o esquiant. Em fascina tot el que estigui relacionat amb les muntanyes.

Quins objectius t’has plantejat per aquest any?

Aquest any, tot i que aniré a moltes carreres, el meu objectiu és conèixer-me a mi mateixa, conèixer els meus punts forts i dèbils per a preparar-me per l’any següent i poder-ho donar tot.
Com que he començat fa relativament poc en aquest món del trailrunning, necessito saber Quins són els meus límits, fins on puc arribar i quina és la disciplina dins del trail on em sento més còmoda.
Per això faré diverses competicions de curta distància, snowrunning, kmvertical i ultra distància.

Com t’organitzes per millorar i aconseguir els teus nous objectius?

Sempre he buscat algú que m’orienti dins d’aquest món, per tal de saber més o menys els entrenaments que haig de fer per preparar-me per alguna competició.
Tot i així, ara mateix m’entreno jo mateixa perquè crec que al final sóc la que més es coneix i la que sap quan estic fallant, quan no tinc forces i quan puc millorar en això o allò. Trobar algú que t’entreni i tregui el millor de tu no és gens fàcil.

El teu estil de vida es basa en la pràctica d’esport. Has hagut de canviar molts hàbits?

Més que canviar hàbits, he hagut de millorar-los. Hi ha coses que portes fent tota la vida, per exemple en l’àmbit de l’alimentació, que creus que no estan malament però després veus que no t’estan beneficiant. Sobretot a l’hora de practicar esport, convé canviar aquests hàbits i diferenciar quins t’ajuden i quins no. Tot i així, jo menjo de tot però amb equilibri.
Fa anys també vaig deixar de fumar, tot i que va ser abans de començar a córrer.

Recordes la teva primera carrera?

Sí, recordo la meva primera carrera, el 12 de novembre de 2017 a Vélez Màlaga i eren 6km. Vaig quedar segona de la general femenina i no m’ho podia creure. A partir d’aleshores va néixer el meu esperit competitiu.

La teva segona carrera després del confinament i la teva primera carrera a la neu, com ha sigut l’experiència?

L’experiència de córrer per la neu és una passada. Ha estat molt dur per a mi adaptar-me perquè on jo visc gairebé no hi neva mai i no tenia gens de pràctica. Per sort, amb la nevada del temporal Filomena l’última temporada vaig poder entrenar una mica...
És una disciplina bastant dura. Admiro les persones que corren per la neu perquè la veritat és que es pateix molt, sembla que no s’avança.

Descobreix més sobre Cris Palomo en el seu Instagram @crispula87